Menú
El funcionament normal de les dents estimula el seu entorn i aquest tendeix a mantenir-se estable. Si es perd qualsevol peça dental l’os comença a atrofiar-se i va desapareixent.
D’altra banda, l’espai que resulta d’una extracció dental tendeix a tancar-se amb les dents veïnes, que s’inclinen bolcant-se, i l’antagonista, surt de la seva posició ideal. Aquestes conseqüències porten altres problemes associats com són: la pèrdua de punts de contacte entre les dents, la major propensió a la retenció d’aliments facilitant l’aparició de càries, exposicions d’arrels, la formació de bosses periodontals de difícil accés que es tradueixen en una major pèrdua de subjecció de les dents. La nova posició dental condueix a una maloclusió que pot donar problemes en el sistema masticatori de forma global.
En general aquest fet suposa un deteriorament de les dents que queden i que a la llarga poden anar perdent-se una darrera l’altra.
Una de les característiques de la pèrdua dental avançada és la progressiva pèrdua d’os al terç inferior de la cara, donant un aspecte d’envelliment a causa de la disminució de l’alçada facial i pel col·lapse dels llavis i les galtes .
Deixar perdre aquest os és un seriós inconvenient per a qualsevol tipus de rehabilitació oral, i l’única manera de mantenir-lo és retornant-li la funció mitjançant la col·locació d’implants osteointegrats o pròtesi.
La rehabilitació protessica té com a finalitat el retornar l’equilibri l’equilibri a una boca que ha sofert pèrdua de teixits tant dentals com de suport, per a una correcta funcionalitat i evitar el deteriorament progressiu derivat d’aquesta situació. Bàsicament existeixen tres vies per aconseguir-ho:
Si necessites més informació sobre aquests tractaments, no dubtis a contactar amb nosaltres!